Avui un diumenge tranquil del mes de febrer, us deixo aquest video. Cada cop que tinc ocasió el compateixo i el torno a veure. Formo part d’un grup de gestió de coneixement, la comunitat d’Educadors/es socials de centres penitenciaris. I aquest video reflexa molt bé com ens sentim a vegades. El 23 de febrer tenim una Jornada per a presentar a tot el col.lectiu els resultats de la feina feta l’any 2008. Aquesta feina, resultat del treball col.laboratiu d’un grup de professionals encaparrats a millorar el seu entorn laboral i la seva pràctica diària, ens ajudarà a fer una pancarta més gran que ens ajudi a que se’ns vegi i se’ns tingui en compte.

La primera raó és que forma part dels “deures” d’un curs virtual que estic fent, un seminari especialitzat sobre bones pràctiques de treball col.laboratiu en entorns virtuals. Malgrat això, no és la més important.

La segona raó és que un company de Lleida ja ha fet el seu blog i no vull deixar-lo sol al ciberespai. Formem part d’un equip, d’un grup que no deixa mai sols als seus integrants en cap situació. Aquesta ja és molt més important que la primera raó. Però encara tinc  més raons per portar una bona estona intentant sortir-me d’aquesta tasca , per exemple un dels videos que ens ha penjat la “profe”  i que m’ha impactat força . Explica de manera molt clara i concisa molt  la importància d’estar connectat: http://dotsub.com/view/41f08de7-68dc-4365-af4c-5733f565b9e1

I a partir d’aquest video he volgut definir aquest blog com un espai per a connectar-se i compartir, potser hauriem d’afegir també crear però tot just ara comencem.

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!